Contes macabres

Demà és la castanyada! És una de les meves festes preferides i, tot i que aquest any el dia de Tots Sants no és festa i les temperatures seran més típiques de la primavera que d'aquesta època de l'any, em moro de ganes de torrar castanyes, fer moniatos al forn i menjar els deliciosos panellets. Nosaltres acostumem a celebrar aquesta tradició amb algun toc de Halloween. Perquè, siguem sincers, qui es pot resistir a la invasió de ratpenats, carbasses i monstres, que des de fa uns anys s'ha instal·lat al nostre voltant?

Així doncs, l'última nit d'octubre, ens reunim tota la família per fer un bon sopar, on mai falten les castanyes i els moniatos i algun pastís o crema de carbassa i, per postres, panellets! Si tenim temps, decorem el menjador fent manualitats no massa complicades, però el que no falta mai són les disfresses de monstre dels més petits de la casa, que també són molt senzilles: roba negra, perruca i maquillatge terrorífic! Després de sopar, acostumem a llegir històries de por, una mica adaptades per evitar que els peques tinguin malsons. A ells els encanten i les cares que fan mentre escolten atentament el relat són impagables!


  
I parlant de contes i històries de por, avui us vull ensenyar un llibre ideal per aquestes dates. Els Contes Macabres, d'Edgar Allan Poe amb il·lustracions del Benjamin Lacombe. Es tracta d'un recull de vuit contes d'aquest famós escriptor americà, com ara La caiguda de la casa Usher, Ligeia o El retrat oval. És cert que aquests contes s'han publicat altres vegades, però aquesta edició és molt especial. En primer lloc, perquè va dirigida tant al lector adult com a l'adolescent i això permet que tant pares com fills puguin gaudir-la a la vegada. D’altra banda, s’ha de destacar l’acuradíssima edició: des de les cobertes de tapa dura negra de gran format fins a la qualitat del paper imprès, el llibre està cuidat al mil·límetre. Per acabar, les precioses i pertorbadores il·lustracions de Benjamin Lacombe, fan de complement ideal als relats gòtics de Poe. Com podeu comprovar a les imatges que acompanyen aquesta entrada, els personatges que hi apareixen tenen una expressió poc realista, fins i tot  infantil, però l’estètica del conjunt, aconseguida amb la utilització d’una paleta de color basada en el negre i el vermell, és absolutament fosca i inquietant.

D’entre tots els contes, els meus preferits són tres: El cor delator, Berenice i, sobretot, El gat negre. El primer, per la intensitat que va guanyant lentament el relat, fins arribar a la confessió del protagonista. És ben bé com si sentíssim els batecs del cor del mort. El següent, pel desenllaç final, tan sorprenent i inesperat com truculent. Finalment, crec que El gat negre és un relat esplèndid, que compta amb tots els elements imprescindibles d’un bon conte de terror: la progressiva evolució del protagonista cap a la crueltat i la bogeria, l’element fantasmagòric i l’ensurt i sorpresa finals, dels més macabres que recordo.

 
Espero que gaudiu molt d'aquesta festa i que us animeu a llegir algun d’aquests fantàstics i terrorífics relats! Però abans d'acomiadar-me del tot, vull convidar-vos a visitar els blogs de les meves fantàstiques amigues virtuals. Segur que trobareu la inspiració necessària per passar un Halloween de por!

Kreaktivity, Placeres de otoño: La calabaza
Lakasito Azul, Pumkin Time
La Guinda del Pastel, Topper Para Cupcake de Calabaza
Mi Vida en un Bowl, Cheesecake de Calabaza con Caramelo Salado y Pecanas
Mantequilla con Azúcar, Calabaza en Tacha
Yellow Pillows Deco, DIY Calabazas Pintadas
Your Lovely Party, Un Cupcake Para Halloween
Eli Pedrosa, Calabazas, Castañas, Boniatos y Bomboncitos
Porción de Scrap, Halloween
La Cardelina de la Huerta, Calabaza Tré Chic
Art y la Srta. Juliet, DIY Jugando con Calabazas
Karla Caloca, Máscara de Calabaza y Miel
Viajes y Recetas, Bizcocho de Calabaza Especiado
Lorelight, Pumpkinized Portraits
Lucy Rebmann, La Calabaza y la Luz
Netikerty, La Noche de Halloween, La Leyenda de la Calabaza
Días de Scrap, Calabazas para Halloween
Noemi Jiménez, La Magia de las Calabazas
Pilar Lupi, Adoptar Tradiciones 
Jefa Bomboncito, En Otoño, Calabazas
Shannia's Scrap World, Happy Halloween
Sujhey Beisser, Pumpkin Cake with Ginger Mascarpone Frosting
La Trastienda de Liderlamp, Detalles con Calabaza
Ente Fogones y Artilugios Varios, Smoothie de Calabaza, Piña y Manzana
Mi Padre es Guapo y Mi Madre es Lista, Y a tí, te dan calabazas?
Lion's Heart Cat, Feliz Halloween!
Corazón de Guanába, La kalabaza kuki

Tots els camins porten a... Roma!

Foto via Pinterest
No puc estar més contenta perquè d'aquí cinc setmanes anem a Roma! Feia mesos que donàvem voltes a aquest viatge i per fi tenim els bitllets comprats i l'hotel reservat, així que ja no hi ha marxa enrere. Serà la segona vegada que el Sr. Brunet i jo visitem la ciutat eterna, però com si fos la primera. Hi vam estar de pas fa deu anys, camí de Nàpols, on un amic hi feia un Erasmus. Llavors, només vam poder passejar pels carrers i admirar les joies arquitectòniques des de fora, sense temps per visitar cap dels seus museus i monuments.

Seran cinc dies molt intensos, perquè volem veure tantes i tantes coses... Ho volem veure tot, vaja! Encara que sabem que Roma és una ciutat que no te l'acabes. Per això, hem buscat un hotel cèntric, a prop de la plaça Navona, per poder aprofitar el temps al màxim. De moment, tenim reservades dues visites: una als Museus Vaticans i una altra al Fòrum Romà i al Colosseu, totes dues amb l'empresa Romaquí. Però la llista també inclou la basílica de Sant Pere del Vaticà, la Galleria Borghese, els Museus Capitolins, l'Ara Pacis, el Panteó i algunes esglésies com ara San Pietro in Vincoli, Santa Maria della Victoria o Santa Maria Sopra Minerva, sense oblidar-nos de passejar per barris tan encantadors com el Trastevere o el Ghetto. 
Foto de Pietro Dell'Erba
Foto de

Ara toca una de les parts del viatge que més m'agrada: organitzar-lo! Sóc feliç pensant rutes, mirant mapes i buscant inspiració per a les fotografies que vull fer. Ah! I informant-me sobre els restaurants! Em moro de ganes de tastar la pasta i la pizza italianes. Sobretot, els raviolis de llimona, que em va descobrir la fantàstica bloguer Kreaktivity!

Ara mateix me'n vaig remenar guies i blogs de viatge, però també m'encantaria saber les vostres recomanacions! Heu estat mai a Roma? Quin monument us va agradar més? Hi ha algun racó desconegut que valgui la pena visitar? On es menja la millor pizza? I un lloc imprescindible on menjar pasta? 

Grazie mille!


El més petit de tots

El llibre que us ensenyo avui és una preciositat que vaig descobrir fa pocs dies. Va ser amor a primera vista! Sense saber-ne res, la il·lustració de la portada em va cridar l'atenció, així que el vaig agafar i fullejar una mica i de seguida vaig saber que m'encantaria. És tracta d'una adaptació del conte clàssic japonès Issun Bôshi, que traduït al català significa Aquell que no és més alt que un dit potze. No havia sentit mai a parlar d'aquesta història, però remenant una mica per internet he descobert que és un conte famosíssim, típic del folklore d'aquell país, amb mil i una versions i adaptacions. Una mena de patufet japonès, per dir-ho ras i curt!

El conte relata la història d'una parella de camperols que desitja, per sobre de totes les coses, tenir un fill. Quan per fi es compleix el seu desitg, el nen que neix és molt i molt petit. Tant, que no és més alt que un dit polse i és per aquest motiu que l'anomenen Issun Bôshi. Aquest fet no suposa cap contratemps ni per a la parella ni per al nen, que creix feliç i content Però el dia que compleix quinze anys, decideix que ha de marxar de casa per iniciar un llarg viatge que li permeti trobar el seu lloc al món. Tot i estar d'allò més tristos, els pares accepten la voluntat del seu únic fill. Abans que marxi, cadascún d'ells li dóna un estri que l'ajudi durant aquest periple: la mare, un bol d'arròs que li servirà de barca per desplaçar-se i el pare, una agulla esmolada per a què la utilitzi com a llança. I ja us podeu imaginar que en aquest viatge iniciàtic, Issun Bôshi viurà aventures, lluitarà contra el mal, coneixerà l'amor i qui si sap si acabarà trobant una solució al petit inconvenient del seu tamany.
A més, la traducció d'aquesta preciosa adaptació de la història està feta per una de les meves profes, la fantàstica Teresa Duran. Un altre detall a tenir molt en compte és l'acurada edició del conte, feta en un format gran (20x32cm), en tapa dura i amb un paper d'alta qualitat, per resistir tantes lectures com faci falta!

I per acabar, les il·lustracions, fetes pel tàndem de dissenyadors Icinori i inspirades en els gravats orientals, mereixen una menció especial. Veureu que utilitzen una única paleta de color, on destaquen el taronja torrat, el groc mostassa, el negre i el verd amb aires blavosos. Uns tons molt originals i encertats, des del meu punt de vista. La majoria de les imatges són molt senzilles, però no per aixo menys boniques. I les fetes a doble pàgina són absolutament espectaculars.


Ja ho veieu, el text té tots els elements característics d'un bon conte tradicional, però amb l'afegit de l'encant oriental. És ideal per explicar-lo als més petits (a partir dels 5 anys), que encara no saben llegir i segur que els més grans (a partir de 8 anys) gaudiran descobrint les aventures de l'Issun Bôshi ells solets.

Fent camí... de ronda

Una vista del cap Norfeu.
A finals d'agost van venir dues de les meves millors amigues de la uni a passar un parell de dies al poble. Com la gran majoria de dies d'aquest estiu, el temps era molt variable i pintaven pluges i núvols per a aquell cap de setmana, així que descartada una jornada de sol i platja, vam haver de pensar en una alternativa per a passar un bon dia i aprofitar bé la visita. I llavors se'm va acudir: per què renunciar a la platja? Només havíem d'enfocar la idea des d'un altre punt de vista! Aniríem a la platja, però no a relaxar-nos i a passar l'estona estirades a la tovallola, sinó que faríem una excursió de les bones i, com a recompensa i si el temps ho permetia, podríem acabar prenent un bany en una de les platges més boniques de la Costa Brava, Cala Montjoi. 
Així que, de bon matí, ens vam calçar les xiruques, vam posar els entrepans, les tovalloles, el bikini i molta aigua a les motxilles i vam agafar el cotxe per anar fins al final de la platja de l'Almadrava, que és on comença el tram del camí de ronda que vam fer.

Els cactus i les figues de moro estan per tot arreu.
A punt d'arribar a cala Rustella.
Tan bon punt vam començar l'excursió, ens vam adornar que l’havíem encertat de totes, totes. Les vistes eren fantàstiques i el temps, tot i estar ennuvolat, era molt agradable. Al cap de poca estona de caminar, vam arribar a Punta Falconera, on hi ha les restes de l'antiga base militar (i on el meu pare va fer una part de la seva mili). Des d'allà vam poder gaudir d'unes vistes fantàstiques des d'un dels miradors. Vam continuar la ruta fins que vam arribar a cala Lladó, una antiga pedrera de marbre, on també hi ha una font. Un lloc fantàstic per descansar una estona i recuperar forces, doncs la calor era molt intensa i havíem de veure aigua ben sovint.
Quan vam passar el Cap Trencat, ens vam encaminar cap a Cala Murtra, l'única platja nudista de la zona, i des d'allà fins a cala Rustella, la meva preferida! Quan hi vam arribar, van començar a caure les primeres gotes de pluja, així que vam decidir fer una parada per esmorzar a sota d'una pineda a peu de platja, que per sort era tan tupida que ens va protegir de l'aigua que queia. Va ser un ruixat curt i de seguida vam poder enfilar l'últim tram del camí, el que ens va portar fins a Cala Montjoi, no sense abans passar per la bonica i encantadora cala Calis. El bany que vam fer en arribar a la nostra meta va ser fantàstic, no només perquè vam arribar mortes de calor, sinó perquè quan érem a l'aigua va tornar a ploure i, no sé si us ha passat mai, però banyar-se sota la pluja és una experiència increïble!
Una imatge poc habitual de cala Calis, completament buida
El camí segueix l'antiga ruta que utilitzava la Guardia Civil per vigilar els contrabandistes.

La costa està plena de raconets espectaculars.
 El trajecte de tornada el vam fer d'una tirada i sota un sol de justícia. Em sembla que mai a la meva vida havia suat tant. Però que el sol brillés amb força no va ser del tot negatiu, ja que el color de l'aigua sota els rajos del sol és d'un verd turquesa intens i preciós que fa goig de veure!
Finalment, després de gairebé dues hores caminant sense aturar-nos, vam arribar exhaustes i sufocades a l'Almadrava. Quan vam baixar les escales per arribar a la platja les meves cames no podien més. La sensació dels peus en contacte amb la sorra, quan em vaig treure les xiruques i la del moment en què vaig entrar a l'aigua refrescant no les oblidaré mai de la vida!
I allà, assegudes en una tovallola al costat del xiriguito, vam oblidar el cansament mentre menjàvem un solero. I tant ens en vam oblidar que vam decidir que aquella mateixa nit aniríem al Festival Acústica de Figueres. Jo crec que va ser el sol de la tornada, que ens va carregar d'energia. Si no, no ho entenc pas...
Esperant la posta de sol a la platja de l'Almadrava.

Cap de setmana al MNAC


Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem, Ramon Casas, 1897.
Per fi torna a ser divendres! I quines ganes que en tenia! Fa dies que espero que arribi aquest cap de setmana. Sabeu per què? Doncs perquè diumenge, el Sr. Brunet i jo anirem al MNAC a fer una activitat molt especial. Visitarem a fons la col·lecció medieval i veurem les reserves del museu, on ens explicaran com decideixen el que s'exposa i el que no a cadascuna de les sales, com s'estudien i es conserven les obres, etc. És a dir, que coneixerem de primera mà les tasques que fan els professionals que treballen al museu i que sovint són les més desconegudes! I, quan acabem, anirem a dinar al restaurant del museu, l'Òleum, que m'han dit que té unes vistes genials!

Aquesta activitat s'anomena Visita a l'essència de la col·lecció medieval i a les reserves + dinar al Restaurant Òleum i nosaltres l'hem contractat a través del TRESC, amb descompte.

Ja us explicaré com ha anat! 

La reina dels banquets

Com a moltíssima gent d’aquest mundillo, m’encanten els blogs de cuina. Sí, sí! He de confessar que moltes de les estones que em passo navegant per Internet ho faig llegint magnífiques receptes fetes per persones que no tenen res a veure amb el món de la cuina professional. I si aquestes receptes van acompanyades de precioses fotografies de taules plenes de props banyades amb una llum natural esplèndida, encara m’ho passo millor! Doncs fa un temps que, gràcies al curs Superstar de la fotògrafa Jackie Rueda, he descobert el món de la fotografia table top i still life i em sembla tot un art!

Dit això, avui us vull parlar d’un fantàstic llibre de cuina The Forest Feast, que és obra de la bloguera nord-americana Erin Glesson. Aquesta fotògrafa de professió va treballar durant molts anys a Nova York fent treballs de table top, per a les revistes més prestigioses i amb els millors chefs i restaurants de la ciutat. Però tot va canviar quan va haver de deixar la gran ciutat per traslladar-se a viure a una cabana al vell mig del bosc, a Califòrnia. Des de llavors, l'Erin es dedica a cuinar i retratar les seves pròpies receptes, sempre vegetarianes i senzillíssimes, i a compartir-les al seu blog, The Forest Feast.

Com en altres casos de blogs culinaris d’èxit, una editorial ha decidit fer-ne un llibre i, en aquest cas, crec que està del tot justificat. 

Però què té d’especial aquest llibre? Doncs el mateix que el propi blog, que tot es basa en la imatge. És a dir, que ja sigui a través de la fotografia o la pintura, el contingut sempre es presenta en un format molt visual i la presència de lletra escrita és mínima. Així doncs, veureu que les receptes estan explicades d’una forma molt original i simple. En primer lloc, els títols dels tots plats estan fets amb aquarel•les, d’allò més boniques i acolorides, pintades per la pròpia autora. Després, els ingredients de la recepta no apareixen mai en forma de llistat, sinó retratats en una imatge feta des d’un pla zenital on, amb la seva pròpia cal•ligrafia, l’Erin descriu els detalls imprescindibles per a poder seguir-la. Finalment, les precioses fotografies de la recepta acabada són de les més boniques que he vist mai! I, com no podia ser d’una altra manera, també estan fetes per ella mateixa.

Ah! Les receptes que he posat en pràctica surten boníssimes i són tan fàcils de fer i tan sanes que no hi ha excusa! 

Aquí us deixo unes quantes imatges, que he tret del blog de l'Erin Glesson. Oi que són precioses?

Bon cap de setmana!



Per fi és divendres! Aquesta setmana ha sigut molt mogudeta i amb la calor que està fent aquests dies encara costa més anar a treballar. Jo preferiria anar a passejar, a fer un picnic en algun parc o a la platja, fins i tot. Però no pot ser... I aquest cap de setmana sembla que no descansarem massa perquè toca celebrar aniversaris familiars. Sí, sí, en plural. Concretament, tres! Ja passa això, oi? Hi ha mesos de l'any en què no n'hi ha ni un i d'altres en què s'acumulen les festes i dinars. Però com que jo sóc de les que celebra la més mínima cosa, ja m'agrada tota aquesta jarana!

I per començar-lo amb bon rotllo i alegria, aquí us deixo una de les cançons que em dóna més energia positiva! Bon cap de setmana!

Ingela P. Argenius

A través d'una de les meves botigues preferides del barri de Gràcia, l'encantadora Bateau Lune, vaig conèixer la il·lustradora sueca Ingela P. Arrhenius . Hi vaig anar fa un temps a comprar un detallet per al fill d'una bona amiga i em vaig enamorar d'uns plats preciosos que tenien en una de les seves prestatgeries i que van resultar ser d'aquesta artista. M'encanta l'aire naïf i colorista que aquesta autora dóna a les seves il·lustracions! Però no us penseu que els seus dissenys són només per a nens. L'ingela té productes d'allò més variats i, tot i que pugui semblar el contrari, n'hi ha també per a adults. 

Aquell dia vaig acabar comprant un parell de plats per a la meva amiga i, més endavant, jo mateixa vaig caure a la temptació: a la paret de casa, hi tinc penjada una de les seves làmines i no sabeu el feliç que em faria tenir el conjunt de saler i pebrer de Dalí-Picasso. El trobo preciós!

A continuació, us deixo una petita mostra d'alguns dels molts productes que dissenya. Estic segura que us encantaran...


Més originals, impossible!
Aquesta il·lustració m'ha robat el cor!
Una de les seves col·leccions de matrioskas.

Aquests són els plats que vaig comprar per a la meva amiga.
Sé que acabaré regalant aquest joc un dia o altre!
Alguns dels seus preciosos dissenys de roba per a la llar.
Què me'n dieu d'aquest paper per a paret, no és xulíssim?
Algunes pàgines web on podeu trobar els seus productes són Omm Design, on també trobareu altres peces d'allò més boniques i originals i Ferm Living, on hi ha productes fantàstics per a la llar.

Espero que us hagi agradat tant com a mi!

Bon cap de setmana!

Foto de Matthew Wiebe
Potser ja els coneixeu, però per a mi han estat el descobriment d'aquestes darreres setmanes. Parlo del grup novayorquès Vampire Weekend. Va ser per casualitat, un dia qualsevol que, remenant per internet, vaig trobar el videoclip de la cançó Step. Una melodia preciosa que acompanya unes imatges fantàstiques en blanc i negre de la ciutat de Nova York, en un dels videos més bonics que he vist últimament. El resultat és tan senzill com efectiu i et fa venir unes ganes increïbles de visitar aquesta ciutat!

Si voleu fer-hi un cop d'ull, us el deixo aquí sota. 


Que tingueu molt bon cap de setmana!





Post nuevo Post antiguo Home
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...