És Nadal!


 Si aquesta nit sents una remor estranya
que, no saps com, t’obliga a mirar el cel,
i enyores gust de mel
i tens desig d’una pau que no enganya…
 
és que a través dels aires de la nit
t’arriba aquell ressò de l’Establia
de quan l’Infant naixia
i s’elevava un càntic d’infinit.
 
Si ja no saps sentir-te pastoret,
ni aturar-te a entendre el bell missatge,
almenys, tingues coratge
de seguir el teu camí amb el cor net

Joana Raspall

Molt bones festes de Nadal i feliç 2015!


Lyona: la il·listradora que imanta



Coneixeu la Lyona? Jo recordo perfectament el primer cop que en vaig sentir a parlar. Va ser l'estiu del 2006, quan les meves amigues em van regalar un bolso fet per ella, on hi havia una il·lustració de La niña imantada, que vaig portar durant molt temps. 

Crec que avui dia hi ha poca gent, d'entre 20 i 35 anys, que no sàpiga qui és aquesta il·lustradora, fotògrafa, dissenyadora i realitzadora de videoclips catalana. El 2009 va marcar un punt d'inflexió a la seva carrera, amb la publicació del disc 1999, del grup Love of Lesbian, del qual ella va dirigir tots els videoclips. I, com es diu en castellà, A cual, mejor! He de reconèixer que em vaig enganxar a LOL i a la Lyona a la vegada, doncs Club de Fans de John Boy, El amante guisanteAllí donde solíamos gritar o Segundo Asalto són d'aquelles cançons que t’arriben molt endins i amb les quals és molt fàcil sentir-se identificada. Però escoltar-les veient els videoclips de la Lyona... Buf! Proveu-ho, perquè és veure la cançó feta pel·lícula.

Però avui no us vull mostrar els seus videoclips, ni tampoc parlar-vos dels seus originals i exitosos llibres Yo mataré monstruos por ti y Mis primeros primeros besos. El que vull, simplement, és ensenyar-vos una de les seves facetes més desconegudes: les seves il·lustracions. És cert que són senzilles, però jo les trobo molt originals i reconeixibles. Són 100% Alyona!

Oi que són boniques? Aquí en teniu una mostra!






 
Podeu llegir altres entrades dels meus il·lustradors preferits aquí i aquí

Proposta per al cap de setmana: La Galeria Cosmo

Avui vull parlar-vos d'un lloc fantàstic que he descobert fa ben poc. Es tracta de la galeria-bar Cosmo, que està situada al carrer Enric Granados de Barcelona, força a prop de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona. 

Fa un parell de setmanes, estava passejant per aquella zona i em va cridar l'atenció aquest local, doncs des de fora no es veu el nom, només el logotip, que és una mena de ninotet semblant a un extraterrestre. Com que estava cansada de caminar i encara faltava una estona per reunir-me amb el Sr. Brunet, vaig decidir entrar-hi. Un cop a dins, em vaig emportar una sorpresa ben agradable, doncs el local és molt més gros del que sembla i la decoració és fantàstica. Làmpades de colors damunt la barra, una bicicleta penjada a la paret, sifons, cadires de diferents estils, taules de fusta amb un "flexo" al damunt, sofàs de colors. etc. Tot està cuidat al mil·límetre. A més, com que es tracta d'un bar-galeria, a les parets hi ha quadres xulíssims! Aquell dia formaven part de l'exposició Calaveras Gigantes Día de Muertos, i la veritat és que em van agradar molt! 

I ara només falta que us parli de la carta. Com que era l'hora de berenar, vaig demanar un muffin de plàtan i un cafè caramel machiatto. Tant un com l'altre, boníssims! Però també hi havia amanides variades, entrepans i cosetes per picar. La cambrera que em va atendre era italiana i només parlava una mica castellà, però era molt simpàtica. I el preu? Doncs no es pot dir que sigui barat, però tampoc és excessiu. Més o menys, com un Starbucks.

El cas és que vaig passar una estona molt agradable. El Cosmo és un d'aquells llocs on t'hi sents molt a gust llegint un llibre, treballant amb l'ordinador o xerrant amb una amiga, doncs no hi ha xivarri, la música és suau i l'atmosfera relaxada. Jo segur que hi tornaré!

Que passeu molt bon cap de setmana!

Finis Mundi

Any 997 d.C. En Michel, un monjo de catorze anys de l’orde de Cluny, és l’únic supervivent d'un atac al seu monestir. Durant l’escapada, aconsegueix salvar uns pergamins que contenen les revelacions d'un vell ermità que va preveure que el món s’acabaria l’any 1000. Però les seves visions apocalíptiques també incloïen la possible forma d’evitar-ho. Segons el vell, la roda del temps se sosté sobre tres eixos, que són tres amulets molt poderosos: l’Eix del Passat, l’Eix del Present i l’Eix del Futur. Cada mil anys, algú els ha de reunir per invocar l’esperit del Temps i donar-li arguments perquè consideri que la humanitat és digna de viure durant mil anys més. Evidentment, en Michel serà l’encarregat de dur a terme aquesta complicada missió, però no estarà sol. Durant el seu periple l’acompanyaran en Mattius, un carismàtic joglar, el seu inseparable gos, en Siruis i la Lucía, una jove que marxa de casa fugint d'un matrimoni concertat. Tots quatre recorreran Europa vivint tot tipus d’aventures mentre intenten aconseguir els tres eixos dispersats per aquest ampli territori. Però no ho tindran gens fàcil, ja que la Confraria dels Tres Ulls està disposada a fer qualsevol cosa per evitar que aconsegueixin el seu objectiu.

Aquest és l'argument de Finis Mundi, la primera obra que va publicar la reconegudíssima escriptora valenciana Laura Gallego, que amb només 21 anys va guanyar el Premi Barco de Vapor 1998 amb aquesta novel·la. Des de llavors que no ha parat i avui en dia compta amb una obra de més de vint novel·les i contes de gènere fantàstic, entre les quals destaquen la trilogia Memorias de Idhun i Donde los árboles cantan. A més, els seus fans són una autèntica legió!.

Finis Mundi és una molt bona novel•la d’aventures, ambientada en l’època medieval, que combina a la perfecció realitat i fantasia. L’autora ha fet un gran treball de documentació sobre l’Edat Mitjana i ha implicat els protagonistes en situacions que van passar de veritat. A més, tots els personatges estan ben construïts, especialment els tres protagonistes, amb qui el lector empatitza des de l’inici. Si no l'heu llegit, ara teniu una nova oportunitat perquè l'editorial Cruïlla l'ha tornat a editar. Sí, ja sé que és un llibre de literatura infantil i juvenil, però està molt ben escrit i l'història és vibrant, així que segur que també agradarà als pares. I poder comentar una novel·la amb els petits de la casa és una experiència fantàstica!

Recomanat per nens a partir de 12 anys (6è de primària) que siguin bons lectors i que els interessi la novel·la fantàstica i d'aventures. Però, sobretot, és ideal per a nois i noies de 2n d'E.S.O, doncs la trama coincideix plenament amb el temari de l'assignatura de socials!

N'estic segura que si jo l'hagués llegit a aquesta edat, Finis Mundi s'hagués convertit en un dels meus llibres preferits!
Post nuevo Post antiguo Home
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...