El jardí secret

És possible que algú a qui li encanten les flors i plantes sigui terrible a l’hora de tenir cura d’elles? Sí, ho és. En dono fe.

M’encanten els jardins plens de flors, els arbres florits i els rams de flors fresques però, per molt que ho intento, sóc incapaç de mantenir amb vida qualsevol planta que entra a casa. Potser és per falta de temps, l’espai que tinc o els pocs coneixements,  però és molt frustrant. És per això que admiro tant les persones que tenen la capacitat de fer créixer una planta a gairebé qualsevol lloc, de revifar un gerani mig pansit i de cuidar amb amor, dedicació i constància el seu jardí. Aquest és el cas de la meva mare, que té un jardí preciosíssim i envejable i que reanima qualsevol planta que li porto en estat crític. Aquest cap de setmana he aprofitat per fer algunes fotos de les flors del seu jardí, així les podrem continuar gaudint virtualment quan arribi l’hivern.

I passejant entre tanta bellesa, em va venir al cap una novel·la juvenil preciosa, que precisament tracta de la capacitat de la natura per canviar i fer millorar les persones. Es tracta de El jardí secret, de Frances Hodgson Burnett. L’heu llegit? És un clàssic d’aquells que, per més passi el temps, els seus valors sempre estan vigents. I el millor de tot és que es tracta d’una història tant per a grans com per petits. El que ara s’anomena un crossover, baja!. Normalment, es recomana com a lectura d’estiu a noies que han acabat sisè de primària (als nois també els pot agradar, però a les noies els encantarà segur), tot i que la història és tan encantadora que enganxa a qualsevol amant de la lectura.

Aquí teniu el comentari que en fan a l’editorial que el publica, Viena edicions:

EL JARDÍ SECRET és un clàssic intemporal que tracta de la capacitat de superació i del poder de transformació que emana del contacte amb la naturalesa. Un segle després de la primera edició del llibre, el seu missatge connecta perfectament amb els valors del segle XXI. 

«Només un autor realment excepcional pot escriure un llibre sobre nens amb prou habilitat per fer-lo interessant tant als joves com als adults. Frances H. Burnett és una de les poques persones amb aquest do.», The New York Times.