Un llibre?

El llibre que us recomano avui és d'aquells que la primera vegada que el llegeixes et deixen al·lucinat, tan si tens quatre anys com si en tens quaranta! El contingut és d'una senzillesa espatarrant, que fa que el resultat sigui absolutament genial! 

Us explico perquè. Imagineu-vos un grapat de fulls blancs plens de cercles de color blau, groc i vermell. A cada pàgina, l'autor ens proposa que fem alguna acció, com ara que posem el dit damunt només dels cercles blaus, que sacsegem o inclinem el llibre o que bufem ben fort sobre els cercles, per exemple. Totes aquestes accions tenen un resultat que observem quan girem la pàgina aconseguint que un llibre de cartró i paper, dels de tota la vida, sigui interactiu sense necessitar cap pantalla.
El resultat sempre és el mateix. Els nens no paren de sorprendre's a mesura que llegeixen i juguen. Alguns es pensen que és màgia! I quan acaben de llegir el conte volen tornar a començar! Us ho dic per experiència. És un dels llibres que més he regalat i sempre agrada.

El responsable d'aquesta obra mestra és l'autor francès Hervé Tuillet, que ha escrit molts altres llibres per nens i nenes, però cap altre com aquest.

Aquí teniu un vídeo per a què us en feu una idea. Espero que us agradi!




Escapada a la Vall de Boí. 1a part

A principis de maig, aprofitant el pont del dia 1, vam fer una escapada molt especial. Vam anar a la Vall de Boí! Feia molt temps que planejàvem aquesta visita i,de fet, l’estiu passat vam haver d’anul·lar la reserva que teníem des de feia mesos. Així que el dijous al matí, vam agafar ben contents el cotxe i ens vam encaminar cap a l’Alta Ribagorça.

La idea inicial era dormir en algun poble de la vall, però vam acabar agafant un hotel a El pont de Suert, perquè teníem un paquet regal de “La vida és bella” que estava a punt de caducar. Potser l’entorn d’aquest poble no és tan bonic com el de la vall, però a l’hotel Cotori no ens van poder tractar millor! És un hotel molt recomanabIe i només està 10 minuts amb cotxe de la vall. 

Van ser quatre dies molt intensos, perquè no ens volíem perdre res! Ens vam fer un planning de tot allò que volíem visitar i el vam seguir al peu de la lletra.
Vam començar pel Centre del Romànic de la Vall de Boí, que està al preciós poble d’Erill la Vall. Allà, una noia d'allò més simpàtica ens va informar de les visites guiades, les excursions i les localitzacions de les esglésies. També vam aprofitar per veure l’exposició permanent i l’audiovisual. En acabar, vam visitar la primera església, la de Santa Eulàlia d’Erill la Vall. Em va semblar l’església més preciosa que havia vist mai! Després vaig saber que això era un tret comú en tots els temples que formen la ruta del romànic! Després de fer mil i una fotos, vam anar a dinar a l’Hostal l’Aüt, que està en aquest mateix poble. Aquest és el lloc on teníem previst estar-nos en un principi, així que hi vam voler anar encara que només fos a dinar. I no ens en vam penedir! El menjar és deliciós! Em costarà d'oblidar les carxofes al forn amb gambes i la crema catalana!

A la tarda, vam arribar fins al remot poble de Viu de Llevata, on hi ha una de les anomenades esglésies romàniques menors, però no per això menys bonica, Santa Maria de Viu de Llevata. La carretera per arribar-hi està plena de corbes i en força mal estat, però les vistes que hi ha des del poble i sensació de solitud i calma que transmet tot el conjunt fan que el viatge valgui la pena. Quan vam tornar a l’hotel estàvem tan cansats com entusiasmats! I tot just acabàvem de començar!

L’endemà ens vam llevar ben aviat, vam esmorzar bé (m’encanten els esmorzars d’hotel!) i vam anar fins al poble de Coll. Un altre cop corbes i carreteres estretes, però un paisatge espectacular. Quan vam arribar, no hi havia absolutament ningú! El poble estava completament adormit i l’església de l 'Assumpció de Coll descansava solitària en un prat, a peu de carretera.
Quan la vam tenir remirada i retratada per tots cantons, vam marxar per no fer tard a la primera de les vistes guiades que vam fer durant aquells dies, la de l’església de Santa Eulàlia d’Erill, que ja havíem vist el dia abans des de fora. La visita va ser d’allò més entretinguda i interessant. La guia ens va explicar la història de la vall i de la construcció dels temples i tot tipus de curiositats! Val molt la pena aprofitar aquestes visites guiades, ja que són d'allò més didàctiques i el preu és assequible. Només 2€ per persona!

Quan vam sortir, la panxa remugava, així que vam decidir anar a dinar. I sabeu on vam anar? Doncs al mateix lloc que el dia anterior! Sí, vam repetir a l’hostal l’Aüt! Creieu-me quan us dic que s’hi menja molt, molt bé!

I a la tarda, ben panxacontents, vam continuar amb la nostra ruta visitant el preciós poble de Durro i, com no podia ser d'altra manera, la seva església romànica, la Nativitat de Durro. Aquest poble també està una mica apartat i la carretera per arribar-hi és una mica entortolligada però, un cop arribes, descobreixes un altre paratge encantador. Des d’aquí, a més, es pot fer una excursió tan senzilla com bonica, anar xino-xano fins a l’ermita de Sant Quirc de Durro. Només està a vint minuts del poble i el camí és planer, així que és ideal per fer-la en família!. Un cop arribes a l’ermita, les vistes de la vall, les muntanyes i dels pobles et deixen sense paraules.

Ja veieu que durant els quatre dies que vam estar a la Vall de Boí no vam parar, així que hem decidit explicar l’escapada en diferents entrades. La setmana que ve us ho explicarem tot sobre les pintures murals de Sant Climent de Taüll!

La meravellosa història de l'Auggie


«Em dic August, per cert. No penso descriure la meva cara.
Segur que és molt pitjor que tot el que us esteu imaginant.»

L'Auggie és un nen de deu anys que va néixer amb una malformació facial que li ha impedit anar a l'escola, fins ara. Éssent un nen normal amb una cara fora del corrent, podrà convèncer els seus nous companys d'institut que és com ells, malgrat les aparences?

Aquesta és la història de l'August, però també és la història de cada lector, perquè, poc o molt, tots hem viscut les dificultats que comporta l’adolescència i la complexitat que acompanya l'etapa d'institut que, en aquest cas, l'Auggie veu accentuada per la seva malaltia. 

Us asseguro que des de la primera pàgina, us enamorareu del protagonista i riureu i plorareu amb ell. Però, a més d'una commovedora història, el llibre conté grans personatges que són els encarregats d'acompanyar l'Auggie en aquesta gran aventura vital, permetent al lector viure-la a través dels seus ulls. A mesura que avança la història, compartim els dubtes i el patiment dels pares de l'Auggie, entenem les reaccions de la seva germana i dels seus millors amics i odiem amb totes les nostres forces les persones que intenten fer-li mal.

Ple de bondat i coratge, Wonder és un llibre que ens mostra la bellesa que tots portem a dins.


Aquest és, sense cap mena de dubte, un d'aquells textos que tothom hauria de llegir, des dels joves lectors fins als més grans. És la perfecta definició d'un crossover, un llibre que s'ajusta a un perfil de lector amplíssim, i una de les millors lectures per aquestes vacances d'estiu. En definitiva, una magnífica obra d'una autora que s'estrena al món de la literatura, R. J. Palacio. Bravo!

Aquí teniu el book trailer. No us el perdeu!

 

Dormint a dalt d'un arbre!


Heu sentit a parlar de les cabanes als arbres? Segurament sí perquè són un dels llocs més originals i romàntics on es pot dormir, jo diria, que en tot el món! Estan perfectament integrades dins un bosc frondós de les Guilleries, a Sant Hilari Sacalm. Nosaltres hi vam estar l'estiu passat i va ser una experiència inoblidable. Ara us ho explico!
Vam arribar a la masia la Vileta un radiant matí d'agost. A mesura que ens hi acostàvem amb el cotxe ens adonàvem que dormiríem en un entorn privilegiat, doncs per arribar-hi cal endinsar-se per una pista forestal. A poc a poc, sents com et vas allunyant de la civilització. 
Un cop allà, ens van rebre molt amablement. A la recepció ens van donar una cistella amb tot allò necessari per arribar fins la cabana i estar-nos-hi amb total seguretat: un mapa de la zona, dos llums frontals, dos walkie-talkies, les claus de la cabana i un llibret amb informació sobre l'ús de les instal·lacions. També ens van preguntar si voldríem sopar a la masia o a dalt la cabana i ens van fer escollir els menús del sopar i l'esmorzar. 

La nostra cabana era la Rossinyol, una de les més allunyades de la masia i de la zona de pàrquing (1100 metres), així que va tocar caminar. El bosc estava completament en silenci, només se sentien els ocells i la remor dels arbres. Era fantàstic. Abans d'arribar al nostre destí, vam passar pel davant d'altres cabanes. La veritat és que són precioses i estan perfectament camuflades entre la vegetació.
Les cabanes es troben al damunt de diferents tipus d'arbres i a diferents alçades. La nostra estava plantada en un avet Douglas, a 6 metres d'alçada i amb vistes al Matagalls i a la Plana de Vic. Així que per arribar-hi, vam haver de travessar una mena de pont penjant, pujar per una escala de fusta i, finalment, obrir la trampeta que dóna accés a la terrassa de la cabana. 
Tot i que ens havien explicat com era el lloc i teníem referències sobre l'experiència, cal anar-hi per saber el que se sent quan et trobes allà d'alt amb aquelles vistes espectaculars i aquell silenci. El millor de tot, però, és que l'interior de la cabana no és gens auster! Està perfectament decorat i té tot tipus de detalls i comoditats: llibres a les prestatgeries, ampolles d'aigua per compensar la falta d'aigua corrent i moltíssimes espelmes per encendre quan es fa fosc. Però el més curiós és l'W.C sec, que funciona amb serradures i que et venen a buidar cada dia. Les dutxes són a la masia La Vileta.
Nosaltres vam escollir sopar a la cabana. Així que quan començava a fosquejar, vam sentir un cotxe que s'aturava a prop i que deixaven alguna cosa a l'extrem de la corda que penjava de la terrassa de la cabana. Quan van haver marxat, la vam estirar amunt (és molt senzill i ràpid perquè hi ha una politja) i vam descobrir una formosa cistella amb el nostre sopar: crema de carbassa amb gingebre i llet de coco, pollastre al curri i pastís de formatge amb préssec. Tot boníssim!

Veure com es fa fosc bebent una copa de vi al mig del bosc i sopar a la llum de les espelmes mentre veus com s’encenen els estels és una experiència que no oblidarem mai. Això sí, és molt important que porteu repel·lent pels insectes i crema per a les picades de mosquits. Dormir al mig del bosc és idíl·lic, però no deixes d'estar en plena natura i en territori de mosquits, abelles, arnes i alguna aranyeta.

L'endemà a les 9 en punt ens van portar l'esmorzar que, per cert, és molt complet: croissants, torrades, suc, cafè, etc. El vam prendre a la terrassa mentre veiem com s'alçava el sol i sentíem els ocells. 
Ben esmorzats, vam fer una excursió fins la masia per dutxar-nos. Per acabar, vam fer una volteta pel poble de sant Hilari Sacalm, vam comprar vàries capses dels exquisits Jaumets i cap a casa, que volíem explicar a tothom què sent dormint a dalt d'un arbre!

Els artistes de la casa!


La Marta Altés (Barcelona 1982) és una de les il·lustradores catalanes amb més talent i més reconegudes d'avui dia. Formada com a dissenyadora gràfica a l’Escola Eina de Barcelona, actualment viu a Londres, on treballa com a il·lustradora  i com professora a la Cambridge School of Art, on també va estudiar. En molt poc temps, ha editat un bon grapat de llibres escrits i il·lustrats per ella mateixa, ha creat campanyes publicitàries i ha dibuixat les imatges dels contes d’altres autors. 
Tot va començar amb el divertidíssim No!, a qui va seguir l'entranyable El meu avi i ara continua amb el conte que us presentem avui, l'original Sóc un artista. També ha il·lustrat contes clàssics com ara La rateta que escombrava l’escaleta i properament presentarà My new home.  

La Marta Altés està “en raxa”!
 

Sóc un artista és un d’aquells contes que agraden a petits i grans. Ens explica la història d’un nen amb grans inquietuds artístiques, que no pot reprimir els seus rampells d’inspiració. Tot allò que l'envolta és susceptible de ser una obra d'art! Però, el cas és que la seva mare no ho veu del tot igual i el seu gat... tampoc!
La història és tan divertida i les il·lustracions acolorides i vives, que capten de seguida l'atenció dels més petits, que s’identifiquen amb les trapelleries del protagonista. Però el conte també està farcit de referències artístiques i picades d'ullet als més grans, que no podran evitar més d'un somriure quan llegeixin aquestes pàgines. 

En definitiva, es tracta d'una història per a què pares i fills gaudeixin plegats, a partir dels 6 anys. Per llegir-la amb independència, potser caldran un parell d’anys més. Quan acabeu, segur que se us acudeixen un munt d’activitats artístiques per fer! Però... compte amb les parets!


Totes les imatges d'aquesta entrada són obra de la Marta Altés.

Aprenent fotografia amb la Jackie Rueda


Sempre m’ha agradat la fotografia i feia molts anys que volia una càmera reflex. Però què havia de fer primer? Comprar la càmera, amb el risc que després no la fes servir o fer el curs sense tenir una càmera en condicions? Tot un dilema! A més, quan buscava cursos per fer, mai trobava el que estava buscant: o eren massa cars o em semblaven poc seriosos o no m’anaven bé els horaris. Fins que un bon dia, remenant i visitant blocs, vaig descobrir l’entrada que feia l’autora d’un dels meus blocs preferits sobre uns cursos de fotografia on-line amb una professora fantàstica, la Jackie Rueda.


Aquesta periodista i fotògrafa veneçolana establida al Canadà ha creat, en molt pocs anys, una xarxa de seguidors incondicionals arreu del món, gràcies a la seva escola de fotografia online. Però què té la Jackie Rueda que no tinguin altres fotògrafs? Doncs un carisma i una sensibilitat especials. 
Aquesta sensibilitat es transmet a través de les seves fotografies. Oi que no podeu deixar de mirar-les i de pensar “jo vull fer fotos com aquestes”?! El seu carisma queda patent tan bon punt comences qualsevol dels seus cursos. Les classes són visualment precioses, estan perfectament estructurades i pensades per a persones que poden no saber absolutament res de fotografia i el to és amè i pedagògic. La manera de dirigir-se als alumnes, de posar exemples, de resoldre dubtes o de proposar exercicis estan plenes de sentit de l’humor i molt, molt carinyo!


A més, la proposta de cursos és d’allò més variada! Hi pots trobar des de cursos d’un mes per a foodbloggers com Superstar o mini classes d’una setmana sobre fotografia de viatge com l’Aventura o el d’edició d’àlbums de fotos com el Librologie, entre molts d’altres.


Però el millor de tot és la comunitat virtual que acompanya aquesta professora. Durant els cursos, la Jackie motiva que els seus alumnes es relacionin i interactuïn entre ells aconseguint que es creïn veritables relacions d’amistat entre alumnes i entre professora i alumnes! I com que la majoria repeteixen, és molt habitual trobar vells companys d’altres cursos cada cop que en comences un de nou!
Coneixeu el projecte Vuelta al mundo? És una bona mostra del que us explico! Feu-hi un cop d’ull! Em moro de ganes de participar-hi!

Doncs això, que ja vaig pel meu quart curs en aquest escola i us asseguro que no serà l’últim! La Jackie Rueda ha estat el meu descobriment de l’any!


Totes les fotografies d'aquesta entrada estan fetes per la Jackie Rueda.

Per fi és divendres!


Sí! Quines ganes tenia que arribés el cap de setmana! Tantes, que dimecres ja em pensava que erem dijous. Quin disgust vaig tenir... 
A més, per nosaltres aquest serà una mica més llarg del normal perquè dilluns és la festa de la segona Pàsqua.

Com que sembla que farà molta calor, nosaltres segurament anirem a la platja. Uns amics ens han proposat anar a fer snorkeling! N'heu fet alguna vegada? És molt divertit perquè pots arribar a veure molts peixos i no fa falta utilizar les bombones d'aire de fer submarinisme, que a mi em fan una mica de respecte, la veritat.

Per acompanyar l'entrada d'avui, he triat una de les meves fotos de platja preferides. La vaig fer a la platja d'illetes, a Formentera. El lloc més paradisíac on he estat! El coneixeu? Oi que és increïble?

Doncs com que va de molls de fusta, platges i bon rollo, he triat la magnífica cançó d'Otis Redding, Sitting on the dock of the Bay, per donar la benvinguda al cap de setmana. Per mi és una melodia estuienca un punt melancòlica, potser per les reminiscències d'un anunci de Larios de fa molts anys! No sé si el recordeu...



Amor sota la pluja

¿Dónde estás, caracol? és una història d'amor preciosa entre una sargantana i un cargol, tot i que darrera d’aquesta idea principal s’hi amaga un relat de constància i superació.

L'autora és Susanna Isern, a qui potser coneixereu d'altres contes com ara ¡Pilú Pilú!, Oso cazamariposas o  El ovillo mágico. Les boniques i vivíssimes il·lustracions són obra de Leire Salaberria, que també ha creat les imatges de contes com ara El señor Ramón y la señora Ramona o el recent Feroz, el lobo.

El llibre ens explica com, una tarda qualsevol, Caracol i Lagartija es creuen sota la pluja i s'enamoren a primera vista. Des d'aquell dia, Lagartija busca el seu estimat Caracol per tot arreu, però no el troba enlloc. Per què, us preguntareu? Doncs perquè pertanyen a mons diferents, sobretot, climatològicament parlant. Però tot i que el seu amor sembla impossible, l’encantadora protagonista no es rendeix fins esbrinar on és Caracol i, junts, trobaran una bonica solució al seu problema.

Com veieu, la trama és senzilla però d'allò més entranyable, per això és ideal per explicar als més petits de la casa, que també gaudiran amb les acolorides i gracioses il·lustracions a pàgina completa que acompanyen el text. Segur que s’identificaran amb les aventures d’aquests animalets tan quotidians, transformats en els protagonistes d’un relat dolç i emotiu.

En definitiva, que ¿Dónde estàs, caracol? És una joieta. Què espereu a llegir-lo?!

A partir de tres anys.







Totes les imatges s'han extret de la pàgina Domestika, de Leire Salaberria.

Tapes, vermut i llibres!

El vermut és una de les millors coses que hi ha. Hi esteu d'acord? En parella, amb els amics o la família i fins i tot en solitari, un vermut al solet és un dels plaers d'aquesta vida! Per això, ens hem proposat trobar els milors llocs on poder disfrutar del vermut. Què us sembla la idea?

Per començar, aquesta setmana hem anat a la bodega litarària Lo Pinyol, que està al barri de Gràcia, de Barcelona. Es tracta d'un lloc amb molt d'encant, ja que no és una simple bodega on prendre un bon aperitiu, sinó que aquest espai combina el vermut i les tapes amb els llibres. Per això, a més de les típiques botes de fusta i sifons decorant les seves parets, a Lo Pinyol també hi podem trobar un espai dedicat al bookcrossing i una sala on es fan recitals poètics, clubs de lectura, exposicions i altres activitats culturals.
Aquest vincle entre la literatura i la cultura del vi no és gratuit, doncs la seva propietària, la Pau, és bibliotecària des de fa més de 25 anys i ara fa poc més d'un any, va decidir endegar aquest nou projecte, on combina amb moltíssima gràcia dues de les seves grans passions. 
Si passeu per allà, no us oblideu de tastar la tapa estrella de la casa, l'Esgarraet i les seves delicioses croquetes de botifarra. Són una obra mestra!

Trobareu la bodega Lo Pinyol al Carrer Torrent de l'Olla, 7, de Barcelona.

(Totes les fotos són de la pàgina de Facebook de la bodega Lo Pinyol).
Post nuevo Post antiguo Home
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...