Espiant cigonyes


Heu estat mai als aiguamolls de l'Empordà?! És un lloc fantàstic! El paisatge és preciós, ple de vegetació exuberant i d’animals en llibertat, com ara daines, ànecs i les magnífiques cigonyes. Però el millor de tot és que es tracta d'una molt bona opció per fer una sortida en família, tant si anem acompanyats de nens grans com petits. Podem escollir entre fer una excursió a peu o en bicicleta que pot durar tot el dia (amb picnic inclòs!), però també hi podem anar a fer un passeig d’un parell d'horetes. El terreny és planer, de molt fàcil accés, ben senyalitzat i les guaites estan adaptades a persones amb mobilitat reduïda. Hi podem anar fins i tot amb el cotxet!

Els aiguamolls de l’Empordà són la segona zona humida més important de Catalunya. Amb una superfície de més de 4800 hectàrees, s’estenen des de Roses fins a l’Escala, passant per L’Armentera, Castelló d’Empúries, Palau-saverdera, Pau, Pedret i Marzà, Peralada i Sant Pere Pescador. Es van crear l’any 1983, després d’una llarga campanya contra un projecte d’urbanització de la zona.

Aquesta vegada, com que anàvem amb el cotxet, ens vam decidir per l’itinerari curt, però no per això menys bonic! Vam deixar el cotxe al pàrquing del Corralet, que és l’únic que s’ha de pagar (5€) i vam agafar el caminet de mà dreta. No portàvem prismàtics, ni tampoc en vam llogar, però vam poder veure animals igualment. Els primers de tots, els més curiosos: les cigonyes! Sempre sorprèn sentir el soroll que fan amb el bec. Sembla que piquin dues fustes! I els seus nius? Tan grossos i ben fets. Són uns animals fantàstics! Des de l’aguait de les Gantes vam veure becadells, polles d’aigua, ànecs capbussadors i de lluny, lluny, lluny unes daines! 

Va ser un passeig ben bonic, sobretot, perquè en ple mes d’abril els lliris grocs resseguien tot el camí!

 

Pinzells i Cireres

Ara ja fa uns quants anys, el primer dia de classe de literatura catalana, el professor ens va ensenyar dos quadres. Els primer era la Nit estrellada, de Van Gogh i l’altre Paissatge de Céret, de Juan Gris. Quan ens va preguntar quin ens agradava més, la majoria de la classe va decantar-se pel primer. En veure allò, va deixar anar: “D’aquí uns quants anys la vostra resposta no serà la mateixa. O això espero”. Me’n recordo perfectament d’aquell moment. La veritat és que, en el meu cas, tenia tota la raó del món.

Ceret és un poblet de la Catalunya Nord que està només a 40 minuts en cotxe de Figueres. És conegut per les estades que grans pintors i escultors, com ara Picasso, Braque, Matisse i el mateix Gris, van fer-hi a principis del segle XX. Gràcies a la col·laboració de Picasso i Matisse, l’any 1950 va obrir les seves portes el Museu d’Art Modern de Céret, on s’hi troben moltes obres d’aquest autors i d’altres de tan reconeguts com ara Chagall o Tàpies. La visita al museu va ser l’excusa del nostre viatge, però la veritat és que una passejada per les seves places o un refresc a qualsevol dels cafès de la localitat, ja valen la pena. Nosaltres, a més, vam fer una visita a una bonica botiga de vins situada al costat de la plaça Picasso. El propietari, que ens va atendre molt amablement, parlava català i ens va fer algunes recomanacions molt interessants!
 

 

Un matí surrealista

Aquestes vacances hem fet una escapada al Tetare-Museu Dalí de Figueres i m'he tret una petita espineta que tenia clavada. A Cadaqués i Portlligat hi hem estat vàries vegades i la visita a Púbol és d'aquelles que no s'obliden fàcilment, però al Museu Dalí encara no hi havia estat mai.
Tan bon punt arribes, tant a la façana de l'edifici com a la plaça del museu, ja hi trobes tot d'elements dalinians, com ara el monument al filòsof català Francesc Pujols, el bus amb escafandra o la figura amb barra de pa i crossa. Contemplant aquests motius vam passar l'estona que vam fer cua per comprar l'entrada. I és que, tot i no ser temporada alta, aquest museu sempre està ple.

Un cop dins d'aquest antic teatre reconvertit en museu, tot està disposat i pensat al mil·límetre, cada sala té la seva gràcia i bellesa, fins i tot el vestíbul. Però el primer que ens va deixar amb la boca oberta va ser el pati central amb el seu espectacular muntatge vertical amb la barca de la Gala i el paraigües negre, el cadillac al centre i l'escultura d'Esther estirant amb cadenes una columna trajana de neumàtics. El monument surrealista més gran del món.

Tot seguit vam entrat a la sala on antigament hi havia hagut l'escenari del teatre i que ara presideix un llenç gegantí que Dalí va pintar l'any 1941 per al ballet Laberint i que està coronada per la preciosa cúpula geodésica. També en aquesta sala s'hi troben l'escultura Moisés, l'homenatge a la Capella Sixtina i el curiós oli fotogràfic Gala despullada mirant el mar que a 18 metres apareix el president Lincoln. Després, vam entrar a la Sala del Tresor, petitíssima i tapissada de vellut negre per emular una capseta on es guarden algunes de les obres mestres del pintor empordanès, vam poder contemplar quadres tan coneguts com ara Galarina, Leda atòmica o La cistella de pa. Un altre dels espais més populars i originals d'aquest museu és la Sala Mae West, on s'hi pot contemplar l'aplicació tridimensional Rostre de Mae West utilitzable com a apartament, que és un homenatge a aquesta actriu nord-amaericana. Tot i que l'efecte òptic només s'aconsegueix mirant a través d'una lupa situada al damunt d'una escala a certa alçada del terra, veure els diferents elements que formen el joc òptic a peu de terra i tots els detalls que Dalí hi va amagar, també és d'allò més interessant.

Al segon i tercer pis de l'edifici, fam visitar l'exposició d'Antoni Pitxot, vam veure l'escultura Venus de Milo amb calaixos i pintures com Poesia d'amèrica, però l'espai més impressionant d'aquesta ala de l'edifici i potser de tot el museu és la sala que el pintor va anomenar El palau del vent. El que crida més l'atenció és l'impressionant sostre pintat, on s'hi veuen els núvols, el mar i dues figures suspeses en l'aire, i que dóna nom a la sala. Potser el sostre és el que crida més l'atenció, però en aquest espai també s'exposa un autoretrat de Dalí, que presideix la sala, mobles i altres peces del dormitori del pintor i una de les seves obres mestre Galatea de les esferes, entre moltes i moltes altres peces.

Aquests només són alguns dels espais més destacats que vam visitar. La Torre Galatea, la cripta o l'exposició Dalí joies també són fascinants, però la veritat és que aquest museu no te l'acabes! No cal que t'interessi especialment el surrealisme, ni tan sols la pintura per poder disfrutar d'aquesta immensa obra d'art que és el Teatre-Museu en sí i que conté tantíssimes peces imprescindibles de Dalí. La complexitat de l'univers dalinià i la del moviment surrealista no us han de fer enrere! Tampoc la gran quantitat de gent que hi pots arribar a trobar espatlla la visita. I és que l'edifici és genial perquè hi ha tants espais, estances, racons i raconets, que sempre trobes un lloc més o menys tranquil per descansar o contemplar alguna peça. És un entorn màgic, un museu totalment original i irrepetible, com ho era el propi Dalí. 

Passejant entre contes


Ahir dissabte vam anar a fer una volta pel Festival Món Llibre de Literatura per a nens i nenes. Tot just vam entrar al CCCB, el drac lector i l'esfera de llibres ens van donar la benvinguda. Són dues instal·lacions que fan molta patxoca! Després vam baixar al CCCB per veure l'exposició de Joves Il·lustradors, però abans vam comprovar que la immensa sala de l'entrada estava molt ben decorada i plena de gom a gom. Nens i nenes que escolàven atentament una contacontes, d'altres que fullejàven llibres amb els seus pares i alguns que jugàven amb aparells multimèdia a crear històries. La llum càlida de les làmpades i la decoració que imitava una antiga biblioteca feien que l'atmosfera fos d'allò més acollidora!


L’exposició de Joves Il·lustradors és molt original. Es troba en un llarg passadís del CCCB, tot de color blanc, i està formada per molts cilindres allargats de color marró, que imiten un llapis i d’on pengen les obres de cada il·lustrador. No sabria dir amb quin de tots ells em quedaria! Cadascú té un estil propi d’un resultat espectacular! I tots ells són formats a casa nostra. Aquí els teniu:
  • Carla Besora / Món Llibre 2009 / Escola Massana
  • Zuzanna Celej / Món Llibre 2010 / Escola La Llotja
  • Daniel Torrent / Món Llibre 2010 / Escola La Llotja
  • Gemma Capdevila / Món Llibre 2012 / Escola La Llotja
  • Eudald Palma / Món Llibre 2012 / Escola La Llotja
  • David de las Heras / Món Llibre 2013 / Escola Massana

Després ens vam encaminar cap al pati posterior, on vam veure tots els estands de llibres i tallers i a la Marianne Duruc signant moltes de les seves obres. També vam gaudir d’algun espectacle de titelles, de l’exposició de contes pop-up i, fins i tot, vam tenir temps d’aprendre a jugar a una gran varietat de jocs de taula! Llàstima que no vam poder entrar a l’exposició de “caputxetes”. Dels dos cops que ho vam intentar, el primer la sala estava plena i l’altre hi feien una activitat infantil.

Món Llibre és una magnífica fira literària, que fa les delícies de petits i grans! Ens ho vam passar pipa! Fins l'any que vé!


Post nuevo Post antiguo Home
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...