La llibreria de Tom Gauld


Com ja sabeu, m'encanten els llibres i les llibreries. Per això, quan he vist aquesta il·lustració, m'he sentit SUPER identificada i ho volia compartir. Només això.

Feliç dimecres!

Tom Gauld és el famós il·lustrador que s'encarrega de la vinyeta setmanal del diari anglès The Guardian. Un geni.

Buscant la inspiració


Aviat farà un any que em vaig comprar la càmera reflex. Em va costar decidir-me però, finalment, em vaig llançar i vaig tornar a casa amb el cos d'una Canon 70D i un objectiu fix de 50mm 1.8. Estic contenta perquè durant aquests mesos he intentat aprendre tot el que he pogut sobre tècnica fotogràfica i no he deixat el trasto oblidat en un armari, ni he disparat amb el mode automàtic. Com ja us vaig explicar en una altra entrada ara fa uns mesos, això ha estat gràcies a l'escola de la fantàstica Jackie Rueda. Amb els seus cursos, he après el funcionament bàsic de l'aparell i tècnica fotogràfica, entre moltes altres coses. Però, sobretot, he perdut la por a la càmera i he gaudit experimentant amb la llum i l'enquadrament. En definitiva, que m'he divertit amb la fotografia com mai abans ho havia fet! He retratat a la família sempre que he tingut l'oportunitat, he perdut la vergonya i m'he fet autorretrats, he descobert l'interessant món de la fotografia table top i m'he endut cap a casa imatges de tots els racons preciosos que he visitat durant aquest any. 

Encara em queda molt per aprendre, moltíssim! I en tinc unes ganes enormes. Per això, he decidit fer un altre pas endavant i comprar-me un nou objectiu. Aquest cop un gran angular. M'agradaria iniciar-me en la fotografia de paissatges i per això crec que aquest tipus de lent és la millor opció. Ara el dubte és quin comprar. Hi ha moltes opcions, però crec que m'hauré de decidir entre els següents: Canon 10-22mm, Tokina 11/16, Tokina 12-24 i Sigma 10-20mm. Algun consell?!

Mentrestant, m'inspiro mirant fotografies de paissatges increïbles i somio en fer-ne, algun dia, una així d'espectacular!









Imatges via Cultura Inquieta .

Calma i tranquil·litat

 
En aquesta època de l'any és habitual fer-nos nous propòsits per complir durant els propers dotze mesos. N'hi ha que redacten llistes llarguíssimes i d'altres que amb un parell de reptes ja en fan prou. Imagino que hi deu haver qui aconsegueix assolir tot allò que es proposa, però la majoria va perdent l'entusiasme inicial i acaba per aparcar les fites en un voral del camí, fins l'any vinent. 

El meu propòsit per l'any que comença és ben senzill, però no per això més fàcil d'aconseguir. No ho és quan vius el dia a dia en una ciutat com Barcelona. Aquest 2015 vull baixar el ritme. Sí, així de simple. Vull viure amb més calma i tranquil·litat. Sense presses i sense estrés. Fer menys coses, però fer-les a consciència i, sobretot, gaudint-les en tot moment. Vull més temps per a mi i per als meus. Vull més temps amb mi mateixa. Vull dormir, llegir i caminar. Pensar, parlar i escoltar. 

Fa temps que hi dono voltes, però no va ser fins fa pocs dies, quan vaig descobrir la banda Tulsa, que en vaig prendre plena consciència. Miren Iza, líder del grup, explicava en un programa de TV el perquè del nom del seu darrer disc Calma ChichaAquest terme nàutic s'utilitza per referir-se al fenomen meteorològic en què l'aigua del mar és absolutament calma i no bufa ni un sol alè de vent. En aquesta situació, els vaixells a vela no poden navegar i s'han d'esperar, aturats, que torni a bufar el vent per a poder continuar el seu viatge. Em va encantar la idea. 

No seria fantàstic que, de tant en tant, en veiéssim obligats a alentir el ritme i poguéssim contemplar tot allò que ens envolta amb absoluta quietud?

Feliç i tranquil 2015 a tothom!  


Post nuevo Post antiguo Home
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...