I'll be there for you

Me n'acabo d'assabentar i encara no m'ho puc creure: ja fa vint anys de l'emissió del primer capítol de la sèrie Friends! Com passa el temps! Recordo perfectament veure-la cada migdia mentre dinava i, entre rialla i rialla, comptava els dies que em quedaven per marxar a la universitat i poder compartir pis, fer noves amistats i viure aventures com aquelles a la gran ciutat. Quin tip de somiar que em feia. Però, qui no ha volgut mai un pis com el de la Mònica? I una amiga tan divertida com la Phoebe? I un veí tan dolç i maco com en Joey? Ah! I que aixequi la mà qui hagi somiat en tenir una història d'amor com la d'en Ross i la Rachel!

I és que Friends va ser la sèrie d'una generació. Per això, no crec que ningú hagi oblidat els grans moments que els espectadors vam poder viure acompanyant aquella colla d'amics. Els que a mi m'han vingut al cap en llegir la notícia han sigut l'aparició de la Rachel vestida de núvia al Central Perk, el primer petó entre ella i en Ross, les interpretacions musicals de la Phoebe, en Joey amb el cap ficat dins el pavo del dia de Acción de Gracias, les partides d'en Chadler i en Joey al futbolí i la imatge de la Mònica quan era petita i grassoneta. Però n'hi ha tantes!

Però sembla que no sóc l'única fan melancòlica d'aquesta sèrie... Resulta que, per commemorar aquests vint anys, s'ha obert una recreació de l'emblemàtic local Central Perk al barri del Soho, a Nova York. Només durant un temps limitat, del 17 de setembre al 18 d'octubre, tothom qui s'hi acosti podrà tastar de franc l'Eight O’Clock Coffee i fins i tot una edició limitada de la marca Central Perk Roast i beure-s'ho assegut al famós sofà, és clar! També hi haurà actuacions en directe, com la que van fer The Rembrands, interpretant el tema central de la sèrie I'll be there for you i l'actor que interpretava al Gunter, l'amo del cafè, farà més d'una aparició sorpresa.

Jo m'hi plantava ara mateix!

La porqueta Olivia

Us presento l'Olivia! És la porqueta més simpàtica, trapella i entranyable del món! Va néixer l’any 2000, de la mà de l’artista IanFalconer i des de llavors la seva fama i les seves aventures no han parat de créixer!

El primer llibre que es va editar sobre aquest personatge es titula Olivia. El seu argument és molt senzill, ja que ens convida a passar una estona amb la protagonista i la seva família explicant-nos situacions familiars, com ara l’hora d’anar a dormir o un dia de platja. Però, tot i la seva aparent simplicitat, de seguida ens adonem que aquest personatge té alguna cosa que el fa especial. I és que qualsevol activitat quotidiana pot ser d’allò més original i divertida si la interpretem des del punt de vista de l’Olivia! Als petits de la casa, que ja estan aprenent les rutines diàries, els encantarà.

El més característic d'aquest conte són les il·lustracions, que estan fetes amb senzilles línies negres sobre un fons blanc. Són petites obres d'art! Les formes dels personatges, l'espai que ocupen dins la pàgina i la paleta de colors que s'utilitza estan estudiades al detall! Veureu que al primer llibre, l'autor només fa servir tres colors: el blanc, el negre i el vermell, la qual cosa dóna al personatge i a la història una personalitat i estètica molt reconeixibles.

A diferència del primer, els altres contes de la col·lecció tenen una paleta una mica més àmplia i hi trobem un argument més desenvolupat: la protagonista va al circ, a Venècia i, fins i tot, viu una petita aventura terrorífica, per això estan destinats a nens i nenes una mica més grans, d'uns 6 o 7 anys. D'entre tots aquests, el meu preferit és el darrer que s'ha editat Olivia i les princeses, on l'autor tracta de forma magistral l'època de l'infantesa en què moltes nenes volen ser princeses i els encanta el color rosa. Un cop més, l'Olivia ens sorprèn amb la seva fantàstica personalitat.

 

En definitiva, l'Olivia és un personatge original amb molt caràcter i iniciativa, que et roba el cor des del primer moment! Que la coneixíeu?

Ready, Freddie?

Tot va començar el dia que ella em va dir: "Escolta això. Sé que t'agradarà!". Va durar gairebé sis minuts i abans que acabés, ja me n'havia enamorat. Durant les setmanes següents, vaig escoltar aquella cançó sense parar, i si calculés les vegades que ho he fet des de llavors fins al dia d'avui, el resultat seria preocupant. Han passat molt anys, però no oblidaré mai el dia que vaig descobrir la cançó Bohemian Rapsody i amb ella Queen i, especialment, a Freddie Mercury.

Allò només va ser el començament. En poc temps, les cintes de cassette gravades van ser substituïdes per la discografia completa en Cd, els pòsters del Johnny Deep van haver de fer lloc als de l'home del bigoti amb mitges i les estones veient els videoclips de Bon Jovi van donar pas al concert Live at Wembley i el Tribute to Freddie Mercury.

Des d'aquell dia, la veu d'en Freddie sempre m'ha acompanyat. És la meva banda sonora.

Per tot això, avui, el dia que faria 68 anys, he volgut fer-li aquest petit homenatge. I em pregunto, com seria en Freddie Mercury a punt d'entrar a la setantena? Segur que continuaria sense deixar ningú indiferent...

Hello, Goodbye!

Foto de David Kracht

El sol s'amaga. Tanquem l'ombrel·la i recollim els "trastos". Ens acomiadem de la família i els amics. Tornem a la rutina. Avui diem adéu als esmorzars sense pressa, a l'olor de crema solar i a la sal a les pestanyes, a les sobretaules llargues i plàcides, als banys nocturns, a les migdiades de tres hores, al gaspatxo de síndria i al gelat de coco, a la remor de les onades, als concerts a l'aire lliure, al "vestir-se amb qualsevol cosa" i al barret de palla. L'estiu sempre ha estat la meva estació preferida i per això m'entristeix que s'acabi. Però la tristor només dura avui. Ha estat un estiu fantàstic i l'any que ve en vindrà un altre, potser fins i tot millor!

Avui s'acaben les vacances però demà és 1 de setembre i, per a mi, aquest mes sempre significa començar de nou. Potser fins i tot més que quan comença l'any. Així que enfilem aquest nou curs amb energies renovades, amb molta il·lusió i moltes ganes! Qui no en tindria sabent que aviat podrem anar a buscar bolets, sentirem l'olor de fusta cremada i tastarem les castanyes?

Hi ha millor manera de començar una nova etapa que renovant-se? Doncs això és el que hem fet amb aquest racó virtual: aquest estiu hem decidit fer un rentat de cara al blog. Dic "diem" perquè aquesta nova imatge no hauria estat possible sense l'ajuda del Sr. Brunet! Encara falten alguns retocs, però estem molt satisfets amb la feina feta! Espero que a vosaltres també us agradi i espero també poder veure-us sovint per aquí!

Però, expliqueu-me, quins són els vostres moments inoblidables d'aquest estiu?