Fent camí... de ronda

Una vista del cap Norfeu.
A finals d'agost van venir dues de les meves millors amigues de la uni a passar un parell de dies al poble. Com la gran majoria de dies d'aquest estiu, el temps era molt variable i pintaven pluges i núvols per a aquell cap de setmana, així que descartada una jornada de sol i platja, vam haver de pensar en una alternativa per a passar un bon dia i aprofitar bé la visita. I llavors se'm va acudir: per què renunciar a la platja? Només havíem d'enfocar la idea des d'un altre punt de vista! Aniríem a la platja, però no a relaxar-nos i a passar l'estona estirades a la tovallola, sinó que faríem una excursió de les bones i, com a recompensa i si el temps ho permetia, podríem acabar prenent un bany en una de les platges més boniques de la Costa Brava, Cala Montjoi. 
Així que, de bon matí, ens vam calçar les xiruques, vam posar els entrepans, les tovalloles, el bikini i molta aigua a les motxilles i vam agafar el cotxe per anar fins al final de la platja de l'Almadrava, que és on comença el tram del camí de ronda que vam fer.

Els cactus i les figues de moro estan per tot arreu.
A punt d'arribar a cala Rustella.
Tan bon punt vam començar l'excursió, ens vam adornar que l’havíem encertat de totes, totes. Les vistes eren fantàstiques i el temps, tot i estar ennuvolat, era molt agradable. Al cap de poca estona de caminar, vam arribar a Punta Falconera, on hi ha les restes de l'antiga base militar (i on el meu pare va fer una part de la seva mili). Des d'allà vam poder gaudir d'unes vistes fantàstiques des d'un dels miradors. Vam continuar la ruta fins que vam arribar a cala Lladó, una antiga pedrera de marbre, on també hi ha una font. Un lloc fantàstic per descansar una estona i recuperar forces, doncs la calor era molt intensa i havíem de veure aigua ben sovint.
Quan vam passar el Cap Trencat, ens vam encaminar cap a Cala Murtra, l'única platja nudista de la zona, i des d'allà fins a cala Rustella, la meva preferida! Quan hi vam arribar, van començar a caure les primeres gotes de pluja, així que vam decidir fer una parada per esmorzar a sota d'una pineda a peu de platja, que per sort era tan tupida que ens va protegir de l'aigua que queia. Va ser un ruixat curt i de seguida vam poder enfilar l'últim tram del camí, el que ens va portar fins a Cala Montjoi, no sense abans passar per la bonica i encantadora cala Calis. El bany que vam fer en arribar a la nostra meta va ser fantàstic, no només perquè vam arribar mortes de calor, sinó perquè quan érem a l'aigua va tornar a ploure i, no sé si us ha passat mai, però banyar-se sota la pluja és una experiència increïble!
Una imatge poc habitual de cala Calis, completament buida
El camí segueix l'antiga ruta que utilitzava la Guardia Civil per vigilar els contrabandistes.

La costa està plena de raconets espectaculars.
 El trajecte de tornada el vam fer d'una tirada i sota un sol de justícia. Em sembla que mai a la meva vida havia suat tant. Però que el sol brillés amb força no va ser del tot negatiu, ja que el color de l'aigua sota els rajos del sol és d'un verd turquesa intens i preciós que fa goig de veure!
Finalment, després de gairebé dues hores caminant sense aturar-nos, vam arribar exhaustes i sufocades a l'Almadrava. Quan vam baixar les escales per arribar a la platja les meves cames no podien més. La sensació dels peus en contacte amb la sorra, quan em vaig treure les xiruques i la del moment en què vaig entrar a l'aigua refrescant no les oblidaré mai de la vida!
I allà, assegudes en una tovallola al costat del xiriguito, vam oblidar el cansament mentre menjàvem un solero. I tant ens en vam oblidar que vam decidir que aquella mateixa nit aniríem al Festival Acústica de Figueres. Jo crec que va ser el sol de la tornada, que ens va carregar d'energia. Si no, no ho entenc pas...
Esperant la posta de sol a la platja de l'Almadrava.

10 comentaris:

  1. Divinas las fotos y el paseo ! Gracias por la información.... a veces está muy bien cambiar una buena caminata por un día en la playa haciendo panching !!!
    Un besote

    ResponElimina
  2. La verdad es que por las fotos y por lo que cuentas dan ganas de irse ya para allá! ;-)

    ResponElimina
  3. ¡Qué bonitas fotos y qué ganas de ir a visitar esos lugares tan maravillosos!

    ResponElimina
  4. Pues ya sabéis, chicas, ¡¡estáis invitadas!!

    ResponElimina
  5. Es que aquest racó que tenim és tot un privilegi :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó. I a vegades no ens n'adonem!

      Elimina
  6. Preciosas como siempre, tus fotografías desde siempre me transportan y me relajan, gracias a ellas mi verano en la city ha sido más llevadero... y la del cactus!!!!! jajajjaj... genial nena genial

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias por tus palabras, Tete :) Eres un sol!
      Me parto con lo del cactus! Ja, ja, ja!

      Elimina
  7. Que maravilla de paisajes!!! Con lo cansada que estoy del trabajo... ya me iba ahí a desconectar.
    Un beso

    ResponElimina

Post nuevo Post antiguo Home
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...